DestacatL’opacitat espanyola, la transparència europea

L’opacitat espanyola, la transparència europea

El passat 26 de gener saltava a la premsa la publicació de l’estudi Prejudici i manipulació sota l’aparença de ciència: la dubtosa qualificació d’Espanya com “democràcia plena” i els febles fonaments dels índexs de qualitat democràtica, elaborat pels economistes Eduard Gracia, Oriol Gracia, Oriol Martínez, Jaume Pérez, Josep Reyner, David Ros i Lluís Verbon. L’estudi, que es pot descarregar en el web de la Fundació Revista de Catalunya, analitza la metodologia emprada per The Economist Intelligence Unit (EIU) i Varieties of Democracy (V-DEM), de l’Institut Universitat de Göteborg. Ambdues institucions són considerades entre les millors pel que fa a l’estudi dels índexs sobre qualitat democràtica. Sorprenentment, aquests índexs del 2020 col·locaven Espanya, pel que fa a la qualitat democràtica, per davant de Finlàndia, Irlanda, el Regne Unit, els Països Baixos, França, Alemanya, Islàndia i Àustria. A primer cop d’ull, costa de creure que països com Finlàndia o el Regne Unit, que són paradigmes de democràcies plenes, tinguin una qualitat democràtica menor que la de l’Estat espanyol. És evident que, només d’observar, per exemple, com es va gestionar el procés independentista, Espanya no és millor com a democràcia que el Regne Unit, el qual en les darreres dècades ha sabut gestionar molt millor aspectes delicats com el Brexit o la petició del referèndum per la independència d’Escòcia.

The Economist Intelligence Unit (EIU) i Varieties of Democracy (V-DEM), de l’Institut Universitat de Göteborg, sorprenentment col·locaven Espanya, pel que fa a la qualitat democràtica d’uns índexs publicats el 2020, per davant de Finlàndia, Irlanda, el Regne Unit, els Països Baixos, França, Alemanya, Islàndia i Àustria. A primer cop d’ull, costa de creure que països com Finlàndia o el Regne Unit, que són paradigmes de democràcies plenes, tinguin una qualitat democràtica menor que la de l’Estat espanyol

L’informe dels economistes esmentats conclou “que les nombroses violacions recents
dels drets humans a Espanya són simplement incompatibles amb el qualificatiu de ‘plena democràcia’ que els instituts de qualitat democràtica han atorgat tan generosament al Regne d’Espanya… És trist que, en adherir-se a una metodologia defectuosa, aquests índexs afegeixin confusió en un camp on el seu objectiu original i declarat era precisament millorar la transparència. Encara és més trist que una eina tan deficient doni al govern d’una democràcia
defectuosa amb un respecte insuficient als drets humans, com ho és Espanya, els mitjans per afirmar que és, contra tota evidència, una ‘democràcia plena’ per davant d’altres amb molt millors credencials”. Es parla, doncs, de prejudicis i de manipulació sota l’aparença de ciència. Per qui vulgui ampliar la informació, recomanem veure l’entrevista que Helena Garcia-Melero va fer a Eduard Gracia al programa Tot es mou de TV3 (26-I-2022).

Hi ha més arguments dels que apunta l’esmentat estudi que corroboren l’afirmació que Espanya no és una democràcia plena. Per exemple, la notícia també recent (del 10 i 11 de febrer del 2022) en què el setmanari britànic The Economist, en el seu informe anual, rebaixava Espanya a la categoria de “democràcia defectuosa” per la falta de renovació del Poder Judicial i les conseqüències sobre una veritable independència judicial (vegeu la notícia de Newtral aquí). Hi ha molts altres motius, i més greus que aquest, pels quals Espanya incompleix com a democràcia plena.

En una notícia del 10 de febrer, el setmanari britànic The Economist, en el seu informe anual, rebaixava Espanya a la categoria de “democràcia defectuosa” per la falta de renovació del Poder Judicial i les conseqüències sobre una veritable independència judicial

Pel que fa a un dels temes que ens toquen ben de prop com a Fundació Vincle, hem de dir que de vegades tenim serioses dificultats per poder completar, amb el rigor desitjat, els estudis que nosaltres publiquem per la falta de dades i, al capdavall, de transparència, que haurien de proporcionar els diversos governs i administracions (sobretot les lligades als ministeris) de l’Estat espanyol. En posarem dos exemples: d’una banda, la manca de dades sobre les balances fiscals espanyoles, ja que les darreres dades que va fer públiques el govern espanyol de torn són del 2014. D’altra banda, també ens falten moltes dades per saber com s’inverteixen els diners en la construcció del Corredor Mediterrani i com es distribueixen entre els seus dos ramals: el central (que uneix Madrid-Saragossa-Tarragona) i el mediterrani (Alacant-València-Barcelona). Josep Reyner, en un article publicat al web de la Fundació Vincle, ja alertava d’aquesta situació quan afirmava que “És certament sorprenent que encara avui no hi hagi cap publicació oficial que expliqui què és exactament el Corredor Mediterrani. ¿Com podem, doncs, els interessats, calibrar l’avenç del projecte, les potencialitats, les limitacions, les capacitats i l’eventual grau de saturació amb què pot néixer cadascun dels trams i els colls d’ampolla que hi puguin haver-hi i que alguns experts denuncien de forma insistent?”.

Com a Fundació Vincle hem de dir que de vegades tenim serioses dificultats per poder completar, amb el rigor desitjat, els estudis que nosaltres publiquem per la falta de dades i, al capdavall, de transparència, que haurien de proporcionar els diversos governs i administracions (sobretot les lligades als ministeris) de l’Estat espanyol. En posarem dos exemples: la manca de dades sobre les balances fiscals espanyoles (les darreres del 2014) i la informació detallada sobre la distribució de les inversions econòmiques en el desenvolupament dels diversos ramals del Corredor Mediterrani

En aquest cas, l’opacitat de les dades no és tan responsabilitat del coordinador del Corredor Mediterrani, que es creu el projecte i que té una trajectòria coherent que l’avala, sinó de més amunt, el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, que practica, poc o molt, una opacitat inexplicable, o no, de la mateixa manera que han fet secularment altres ministeris.

Mentre que Europa demana transparència, a l’Estat espanyol hi ha encara opacitat i manca de dades. ¿Com podem donar un millor servei als ciutadans si no sabem del cert com es distribueixen els seus diners que recapta en forma d’impostos l’Estat espanyol i que distribueix arbitràriament i sense uns criteris equitatius clars?.

Mentre que Europa demana transparència, a l’Estat espanyol hi ha encara opacitat i manca de dades. ¿Com podem donar un millor servei als ciutadans si no sabem del cert com es distribueixen els seus diners que recapta en forma d’impostos l’Estat espanyol i que distribueix arbitràriament i sense uns criteris equitatius clars? Opacitat espanyola, transparència europea.

Notícies recents

Segona presentació d’Integració europea o marginació espanyola, d’Eduard Gracia: el llibre convenç

El passat dijous 15 de setembre l’economista Eduard Gracia va fer una segona presentació del seu darrer llibre, Integració europea...

Integració europea o marginació espanyola, d’Eduard Gracia, es presenta dijous 15 al Col·legi d’Economistes de Catalunya

El proper dijous 15 de setembre a les 18 hores la Comissió d’Economia Catalana del Col·legi d’Economistes de Catalunya...

Consulteu els 61 articles de l’Informe EuroMedi de Josep Reyner, publicats al Diari de Balears entre el 2020 i el 2022

A principis del 2020, en plena pandèmia, la nova etapa de la Fundació Vincle va veure la seva primera...

Les aportacions de la Fundació Vincle en el marc del Pacte Nacional per la Llengua

El passat 30 de juny la Fundació Vincle i la Plataforma per la Llengua van fer públic el Manifest...