L'Euroregió

Mediterrània

Definició

L’Euroregió Mediterrània és un territori que abasta bàsicament tres territoris –Catalunya, València i Illes Balears–, però que és suficientment flexible perquè, si les circumstàncies i les anàlisis ho demanen, se n’incloguin d’altres com les comunitats autònomes d’Aragó, Múrcia i Andalusia de l’Estat espanyol, la Catalunya del Nord i Occitània de l’Estat francès o el mateix Principat d’Andorra. Tots tres territoris tenen molts punts en comú: a més de compartir llengua i cultura, i de formar part de la històrica Corona d’Aragó, València, Illes Balears i Catalunya tenen una mateixa situació geoestratègica, comparteixen un model de creixement semblant pel que fa a les PIME, el turisme i l’agricultura i són de les comunitats autònomes de l’Estat espanyol que més aporten però que alhora són les més desafavorides pel que fa al finançament i a les inversions en infraestructures. Un exemple d’aquests interessos comuns és la construcció del Corredor Mediterrani que beneficiaria principalment Catalunya i València, però també a les Illes Balears pel que es refereix a les seves exportacions cap a la península i més enllà. A tot plegat cal afegir-hi el fet coincident que sovint tant dirigents o partits polítics com entitats i institucions han demanat i demanen més col·laboració mútua en polítiques que siguin efectives per les necessitats dels tres territoris.

“La primera pedra d’aquesta nova etapa és la publicació de l’Informe EuroMedi. Anàlisi de les potencialitats de l’Euroregió Mediterrània i de les limitacions que li són imposades”.

Objectius

Des del 2018 que la Fundació ha iniciat una nova etapa on, complementàriament a la feina de difusió de la llengua en els àmbits citats, es treballarà per cercar, confeccionar i divulgar al gran públic totes aquelles dades i informacions que demostrin que els territoris de l’Euroregió Mediterrània –és a dir, Catalunya, València i Illes Balears– són víctimes d’un model d’Estat que perjudica el seu desenvolupament i la qualitat de vida dels seus ciutadans i que es manifesta en multitud d’àmbits com poden ser, per exemple, el finançament de les seves institucions i en el repartiment de les inversions públiques.

“La primera pedra d’aquesta nova etapa és la publicació de l’Informe EuroMedi. Anàlisi de les potencialitats de l’Euroregió Mediterrània i de les limitacions que li són imposades”.

Els objectius que perseguim es resumeixen en:

  • Confeccionar estudis i informes que demostrin que l’Euroregió està econòmicament discriminada malgrat les potencialitats que té.
  • Divulgar els estudis i informes realitzats per la Fundació mitjançant els mitjans convencionals i les xarxes socials.
  • Divulgar estudis, informes, articles i notícies de tercers que van en la línia reivindicativa de la Fundació.
  • Demanar als governs, partits polítics, institucions, entitats i persones a títol individual que viuen en els territoris de l’Euroregió i tinguin la ideologia que tinguin que reclamin a l’Estat espanyol un nou model de finançament i de repartiment de recursos en les inversions públiques molt més just i equitatiu.

“El nostre objectiu és crear al nord-est del Mediterrani un pol de desenvolupament sostenible basat en la innovació i la integració social i econòmica del territori, i contribuir a la construcció d’una Europa unida, solidària i propera als ciutadans” (vegeu www.euroregio.eu).

Les altres euroregions

Des del 2002 que l’Institut d’Economia i Empresa Ignasi Villalonga va posar en circulació el nom de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani (EURAM), una denominació encertada que podem considerar com a equivalent a la nostra. D’altra banda, hi ha un antecedent de caràcter oficial que té alguna semblança amb el projecte sobre l’Euroregió Mediterrània de la Fundació Vincle. El 29 d’octubre del 2004 va néixer l’Euroregió Pirineus Mediterrània, un organisme amb suport europeu format actualment pels territoris de Catalunya, Illes Balears i una part d’Occitània. N’havia format part la comunitat autònoma d’Aragó, però al cap d’un temps va decidir sortir-ne. Segons l’Euroregió Pirineus Mediterrània,

El nostre objectiu és crear al nord-est del Mediterrani un pol de desenvolupament sostenible basat en la innovació i la integració social i econòmica del territori, i contribuir a la construcció d’una Europa unida, solidària i propera als ciutadans” (vegeu www.euroregio.eu).

Es tracta, doncs, d’una iniciativa bàsicament pública on es prioritza destacar les potencialitats d’aquests territoris i la col·laboració entre institucions i que ha tingut una activitat irregular en el temps.

Una Euroregió sistemàticament perjudicada econòmicament i en inversions públiques

Són quatre els territoris que sustenten l’Estat espanyol, és a dir, que són aportadors nets a les arques públiques. Tanmateix, aquesta aportació neta no és corresposta posteriorment amb el repartiment que el mateix Estat fa dels recursos que centralitza i gestiona mitjançant el finançament i les inversions públiques per a cada comunitat autònoma. En un primer moment hom podria pensar que Madrid és una comunitat, igual que les tres de l’Euroregió, fortament discriminada, però sovint els números i les gràfiques ens ensenyen que el fet de ser la capital la compensa, i amb escreix, de la seva contribució neta, tal com es demostra repetidament al llarg de l’informe. Navarra i Euskadi es troben al llindar de ser comunitats autònomes amb aportació neta, però els seus números absoluts pesen poc proporcionalment i no afecten el gruix de les contribucions a l’Estat, i encara menys si tenim present que són les dues úniques comunitats que tenen un règim foral propi que les protegeix i que, per tant, queden fora del règim econòmic comú espanyol. La situació és tan crítica com alarmant per tots tres territoris de l’Euroregió: Catalunya aporta a les arques de l’Estat un 8,5% del PIB, València un 2% o 5% i les Illes Balears un disparat 11 o 15% segons les fonts (l’escassedat d’informació sobre les balances fiscals d’àmbit estatal ens obliga a establir ventalls d’aproximació segons les diferents informacions publicades). El cas balear és, sens dubte, un escàndol en tant que és la comunitat autònoma de l’Estat espanyol en la qual el drenatge fiscal és més acusat. En aquest sentit, Catalunya es troba amb un desequilibri immerescut entre el que aporta i el que rep, i d’igual manera se situa València, essent l’única comunitat que és aportadora neta i que alhora està per sota del llindar de la renda mitjana.

Conclusions

Un dels grans fracassos de l’Estat espanyol és que durant els 40 anys de democràcia ha desistit que la majoria de les seves comunitats autònomes fossin autosuficients. Ans al contrari, algunes (força) s’han acostumat a ser dependents sine die d’altres territoris. Així, més enllà del que ens ha unit i ens uneix en llengua, cultura i història, un fet que no s’hauria de menystenir, és necessari i urgent que Catalunya, València i Illes Balears facin front comú perquè l’Estat espanyol reorienti la seva política econòmica i d’inversions públiques i basculi cap a un nou model molt més just i equitatiu. D’una banda, es necessita un nou model de finançament i, d’altra banda, cal treballar per desbloquejar un centralisme encotillador que afecta de ple la ciutadania i el grau d’autonomisme que gaudeix a través del seu govern autonòmic. Si en els propers anys no hi ha un canvi substancial en aquestes polítiques que depenen sobretot de la voluntat del Govern espanyol, es pot comprometre greument la viabilitat i el desenvolupament dels territoris valencià, balear i català, i l’Estat espanyol podria acabar d’ofegar la gallina dels ous d’or i comprometre, també, la pròpia viabilitat.