CinemaAvatar 2 en català com a exemple no exemplar:...

Avatar 2 en català com a exemple no exemplar: entrebancs, malestar i posada de manifest de la problemàtica

El passat 16 de desembre del 2022 es va estrenar Avatar. El sentit de l’aigua, la segona part de l’exitós film de ciència-ficció de James Cameron titulat Avatar, que es va estrenar gairebé 13 anys abans: concretament el 18 de desembre del 2009. Si bé la primera part no es va poder doblar al català per a l’estrena als cinemes –l’aleshores conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras va afirmar que ni que fos pagant el doblatge la Generalitat de Catalunya, la Fox no va voler–, sí que ens hem d’alegrar que a la segona part, ara en mans de Disney, els personatges de Pandora parlin en català. Ara bé: anem a pams, perquè si bé Avatar 2 pot ser l’exemple d’una nova etapa de més cinema en català que tot just ha començat i que s’albira a l’horitzó (en versió original, doblada i subtitulada), l’exemple d’aquest film no és exemplar si analitzem amb cura els detalls.

Cal felicitar el Departament de Cultura i la seva Secretaria de Política lingüística per aquest nou impuls a favor de l’audiovisual català i per aquest cop haver aconseguit el doblatge d’Avatar 2 al català. Un impuls que queda reflectit en les ganes de voler millorar la situació així com una major dotació pressupostària per a l’audiovisual en català, que, pel que fa al doblatge, ara arriba als dos milions anuals.

En primer lloc, cal felicitar el Departament de Cultura i la seva Secretaria de Política lingüística per aquest nou impuls a favor de l’audiovisual català i per aquest cop haver aconseguit el doblatge d’Avatar 2 al català. Un impuls que queda reflectit en les ganes de voler millorar la situació així com una major dotació pressupostària per a l’audiovisual en català, que, pel que fa al doblatge, ara arriba als dos milions anuals. De fet, aquesta reacció s’explica com a conseqüència de les dades alarmants que han aparegut sobre el baix ús social del català entre els joves a Catalunya i d’altres xifres que precisament no reflecteixen una millora de l’ús social del català, i és un fet que en l’imaginari col·lectiu de cada generació hi pesa molt en quina llengua han vist determinades sèries o pel·lícules que estan de moda durant la seva infantesa o joventut (us recordeu de l’anomenada, encertadament, ‘generació Bola de drac’?). I és que amb els anys del Procés es va descurar, d’una manera més que preocupant, la política lingüística a casa nostra, un fet que anava més enllà de la seva Direcció general en un sentit estricte: ho hem vist amb el problema de l’ensenyament, en la necessitat d’un nou Club Súper 3 (que ha pres forma amb el nou canal SX3), en el cinema i les plataformes, en la llengua a l’empresa, en la gestió dels nouvinguts i expatriats… i sobretot pel que fa a un discurs de país actualitzat i ben travat sobre la llengua catalana. Tota aquesta deixadesa de la política lingüística en l’àmbit governamental durant anys ha tingut uns resultats molt negatius per al català, i amb la conseqüència de l’efecte castell de cartes: per exemple, a menys anime en català, menys publicació de manga en català; una tendència que ara s’està revertint gràcies, també a l’SX3, la qual cosa provoca una tendència contrària: a més sèries d’anime en català, més interès editorial per a publicar-les en còmic perquè també s’hi ensuma més rendibilitat comercial. La fórmula és tan lògica com senzilla.

Amb els anys del Procés es va descurar, d’una manera més que preocupant, la política lingüística a casa nostra, un fet que anava més enllà de la seva Direcció general en un sentit estricte: ho hem vist amb el problema de l’ensenyament, en la necessitat d’un nou Club Súper 3 (que ha pres forma amb el nou canal SX3), en el cinema i les plataformes, en la llengua a l’empresa, en la gestió dels nouvinguts i expatriats… i sobretot pel que fa a un discurs de país actualitzat i ben travat sobre la llengua catalana.

Aquesta puixança de més cinema en català, films i sèries, també s’explica pel fet que la nova Ley de cine y de la cultura audiovisual, de moment només aprovada pel Consell de Ministres del Govern espanyol i que encara s’ha de tramitar parlamentàriament, i que té el suport d’alguns partits independentistes catalans, fixi algunes quotes mínimes per a les plataformes audiovisuals pel que fa a l’oferiment, en el seu catàleg, de productes en les altres tres llengües cooficials de l’Estat. Per cert, cal dir que és una llei que podria ser molt més generosa pel que fa a les quotes obligatòries de cinema en català, gallec i basc, que segons sembla no passen d’una obligatorietat del 6% sobre el total del catàleg ofert.

No volem entrar en el debat, ja mig caducat, de la tricotomia entre pel·lícules en català de producció pròpia, en versió original o en versió doblada. Des d’aquí creiem que el català, com tota llengua que ha de ser vàlida per a tots els usos i registres, ha de tenir alhora films i sèries de producció pròpia, doblats i en versió original subtitulada.

Tot plegat ha desembocat en un increment notable, respecte els darrers anys, del doblatge en català de pel·lícules i sèries. Un exemple estel·lar és el doblatge, de gran qualitat i sense aquest cop haver-lo de pagar el govern català, de la sèrie Els senyor dels anells: els anells del poder a la plataforma Amazon Prime Video.

Tot plegat ha desembocat en un increment notable, respecte els darrers anys, del doblatge en català de pel·lícules i sèries. Un exemple estel·lar és el doblatge, de gran qualitat i sense aquest cop haver-lo de pagar el govern català, de la sèrie Els senyor dels anells: els anells del poder a la plataforma Amazon Prime Video. I és que si en els darrers anys hi ha hagut un increment insuficient però significatiu de pel·lícules doblades al català i que es poden veure al cinema, deu haver estat per diversos factors: des de la feina de la Secretaria de Política lingüística i del Govern català, la pressió constant de la Plataforma per la Llengua, l’estímul indirecte de la nova llei espanyola de cinema fins el fet (i per què no?) que algunes plataformes hi hagin vist alguna oportunitat comercial i de bona imatge i ho fan perquè volen.Però tornem a l’exemple no exemplar d’Avatar 2 i analitzem-lo a fons. Segons el web oficial de la Secretaria de Política lingüística, Avatar 2 es va projectar doblada al català a 39 sales de Catalunya i a 1 de les Illes Balears (a Palma). Les 39 sales estaven relativament ben distribuïdes al llarg del territori, tot i que per a Barcelona, que agrupa una cinquena part de la població catalana, només es va estrenar a 5 cinemes. També és remarcable la poca presència de sales a les Terres de l’Ebre (només una a Roquetes) i l’absència de sales al Pirineu o a prop del Pirineu: ni a la Vall d’Aran ni a la Seu d’Urgell ni a Puigcerdà ni a Tremp. En canvi, és remarcable, tot i que insuficient, l’estrena de la versió catalana a Mallorca en una sola sala. I també és destacable, però en sentit negatiu, que cap còpia de la pel·lícula s’hagi estrenat en català ni a València ni a Andorra, la qual cosa posa de relleu, una vegada més, la manca d’un circuit ben travat de sales que ofereixin films en català en el nostre àmbit lingüístic de parla catalana. Per exemple, els Cinemes Illa Carlemany, els únics que hi ha al Principat d’Andorra (a Escaldes-Engordany), van oferir fins a nou sessions diferents d’Avatar 2, totes en castellà i una en versió original subtitulada en castellà. En canvi, els mateixos cinemes sí que anteriorment havien estrenat títols en català durant el 2022, com ara One Piece RedAlcarràs o Bola de Drac Super: Super Heroi.

L’anàlisi de l’exemple no exemplar d’Avatar 2 ens diu que només es va projectar a 39 sales de Catalunya i a 1 de les Illes Balears, cobrint, només, 20 de les 42 comarques catalanes; que hi va haver un nombre insuficient de sessions en català al llarg del territori; que sovint la pel·lícula es projectava en mals horaris i, com a mínim en el cas de la ciutat de Barcelona, sovint en sales perifèriques.

Però la llista de greuges del maltractament que han rebut els espectadors que han anat a veure el film en català és més llarga:

  • Distribució dels cinemes i sales insuficient i incompleta al territori català: d’acord amb aquest lloc web oficial, només a 20 de les 42 comarques catalanes oferien alguna sessió d’Avatar 2 en català. Les comarques amb més oferta eren el Baix Llobregat i el Vallès Occidental (amb 4 poblacions i 5 cinemes cadascuna) i el Garraf (amb 3 poblacions i 3 cinemes). No hi comptem Barcelona perquè malgrat l’oferta de 5 cinemes, el resultat és insuficient si hi tenim present la variable de la població. Som conscients que no totes les comarques catalanes tenen cinemes comercials, i que en alguns llocs n’hi ha que són gestionats pels municipis o per entitats, però això no treu que aquest segon circuit també s’hi pugui projectar cinema en català, tal com succeeix de tant en tant.
  • Nombre insuficient de sessions en català al llarg del territori, algunes de les quals les canviaven al castellà o senzillament les tancaven un temps després d’haver-se estrenat la pel·lícula, tot i ser coneixedors que de vegades, al cap d’una setmana de l’estrena d’un film, una sala de cinema pot fer caure més d’una sessió de la seva cartellera sigui quina sigui la llengua de la pel·lícula. Com a exemple, vegeu la notícia al Diari de Balears (23-12-2022): “Segueix la discriminació lingüística: ‘Avatar 2’ ja no es pot veure en català a Balears
  • Mals horaris i mal funcionament de venda en les sessions on es projectava Avatar 2 en català: vegeu la notícia al portal de la CCMA (5-12-2022) amb el títol “Marginació del català en la venda anticipada d’’Avatar: el sentit de l’aigua’”, i el subtítol: “A deu dies de l’estrena, 31 cinemes ofereixen venda d’entrades anticipada, però només nou disposen de la versió en català, a la qual es reserven els pitjors horaris i les pitjors condicions tècniques”; i també la notícia del diari Ara (13-12-2022) “Com s’ha aconseguit que ‘Avatar’ parli català (i per què va als pitjors horaris als cinemes)” .
  • A Barcelona, la majoria de les sales on es projectava el film es trobaven a la perifèria.

A l’espera de dades, i malgrat tants entrebancs, tot apunta que la crida pública a anar a veure Avatar 2 en català ha funcionat mínimament.

Davant de tants entrebancs, i desconeixent encara quin és el nombre d’espectadors que han anat a veure Avatar 2 en català, i fent-ne aleshores la comparativa proporcional amb la versió castellana, no és gens estrany que algun distribuïdor o exhibidor digui amb aquell to dogmàtic o gracioset que “la gent no va a veure gaire cinema en català”. Perquè la qualitat del doblatge no és cap excusa per criticar el film, ja que complia amb tots els estàndards i es pot parlar d’un molt bon doblatge al català (tan sols vam detectar un sol castellanisme: bitxo raro). I és que, amb tants factors en contra, feta la llei, feta la trampa. Tanmateix, i a l’espera de dades, tot apunta que la crida pública a anar a veure Avatar 2 en català ha funcionat mínimament, sobretot en les sales en 3D i menys en les sales 2D. En la segona part d’aquest editorial, analitzarem les causes d’aquesta problemàtica, les denunciarem i proposarem solucions.

Notícies recents

Es publica, traduït a l’anglès, la versió resumida de l’Informe EuroMedi, de l’economista Josep Reyner

A principis del 2020 la Fundació Vincle va publicar Informe EuroMedi. Anàlisi de les potencialitats de l’Euroregió Mediterrània i de...

Súper 3: millor a repartir entre tres

D’un temps cap ací Catalunya ha entrat en una etapa nova pel que fa a les polítiques públiques en...

Segona presentació d’Integració europea o marginació espanyola, d’Eduard Gracia: el llibre convenç

El passat dijous 15 de setembre l’economista Eduard Gracia va fer una segona presentació del seu darrer llibre, Integració europea...

Integració europea o marginació espanyola, d’Eduard Gracia, es presenta dijous 15 al Col·legi d’Economistes de Catalunya

El proper dijous 15 de setembre a les 18 hores la Comissió d’Economia Catalana del Col·legi d’Economistes de Catalunya...