Articles d'opinióRessenya de l’informe de l’IVIE Madrid: capitalidad, economía del...

Ressenya de l’informe de l’IVIE Madrid: capitalidad, economía del conocimiento y competencia fiscal

Josep Reyner. Economista

¿Algú s’ha preguntat com pot ser que Madrid hagi esdevingut la ciutat que és, sent l’únic cas d’Europa d’una capital situada a més de 600 metres d’altitud, sense cap port ni fluvial ni marítim ni una activitat productiva o exportadora (ben bé el contrari) destacades? Tant si s’ho pregunten com si ja en saben la resposta, els aconsello la lectura d’un informe realitzat per l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE), Madrid: capitalidad, economía del conocimiento y competencia fiscal (setembre, 2020). Són 148 pàgines, però si més no llegeixin-ne les conclusions.

¿Algú s’ha preguntat com pot ser que Madrid hagi esdevingut la ciutat que és, sent l’únic cas d’Europa d’una capital situada a més de 600 metres d’altitud, sense cap port ni fluvial ni marítim ni una activitat productiva o exportadora (ben bé el contrari) destacades?

L’IVIE és un centre d’investigació social i econòmic fundat per la Generalitat Valenciana molt vinculat a les seves universitats i recolzat per algunes fundacions bancàries. Els especialistes d’aquest centre són habituals en els fòrums de les institucions més properes al poder. En definitiva, l’IVIE no és gens sospitós d’inocular cap virus separatista. Per això és molt rellevant que una institució com aquesta afirmi:

“La cercanía a los resortes de decisión de un Estado fuertemente centralizado en lo político hasta hace cuarenta años e intervencionista en la vida económica durante la mayor parte de nuestra historia moderna, ha constituido un argumento muy relevante para las decisiones de localización de las empresas españolas y extranjeras de mayor tamaño, especialmente las financieras y de comunicaciones. La capitalidad también ha sido clave para la concentración en Madrid de otras muchas instituciones, por ejemplo, las académicas y de investigación, y las sedes de múltiples organizaciones públicas y privadas.” (p. 6) 

“Esas ventajas de la capital han tenido consecuencias sobre otras regiones españolas, de dos maneras: influyendo en el proceso de pérdida de población de los territorios del centro de España, y contribuyendo a drenar capital humano de la mayoría de regiones, al convertirse en un polo de atracción.” (p. 7)

“El sector público estatal […] en lugar de jugar un papel compensador de la creciente polarización de la actividad económica española alrededor de la metrópoli madrileña, la refuerza por, al menos, tres vías: favoreciendo a la región con grandes inversiones públicas en ciertas infraestructuras, en especial en las ferroviarias y aeroportuarias; ubicando en Madrid un gran número de organismos y entidades públicas para las que hubieran existido alternativas de localización que hubieran podido dinamizar con actividades intensivas en conocimiento otras regiones; y manteniendo los mayores centros de decisión de la contratación y regulación pública cerca de la mayor concentración de centros de decisión privados, reforzando la tendencia de estos a ubicarse en Madrid.” (p. 10)

L’IVIE és un centre d’investigació social i econòmic fundat per la Generalitat Valenciana molt vinculat a les seves universitats i recolzat per algunes fundacions bancàries. Els especialistes d’aquest centre són habituals en els fòrums de les institucions més properes al poder. En definitiva, l’IVIE no és gens sospitós d’inocular cap virus separatista

Alguns diríem que van tard. Però encara que sigui així, l’informe citat és una explicació meticulosa dels mecanismes pels quals s’ha generat l’extraordinari auge que ha registrat Madrid en els darrers trenta anys i de com això ha afectat el conjunt de regions espanyoles. L’informe fa un repàs exhaustiu, constatable i aclaparador dels factors que han configurat el Madrid actual: 

  • Els moviments migratoris interns i l’absorció de les capes de la població més ben formada de les regions limítrofes. El 48 % dels estudiants de màster i el 29 % dels de grau tenen residència fora de la comunitat de Madrid. Un 52 % dels ocupats nascuts en altres comunitats autònomes tenen estudis universitaris.
  • La concentració de capital econòmic de tot tipus: intangible (software, I+D …), físic (infraestructures) i humà. El 40,4 % del capital en informació i comunicacions, el 27,4 % en activitats professionals i científiques i el 22,3% en activitats financeres i d’assegurances. El 52,7 % de les empreses de més de 5.000 assalariats té la seu a Madrid. 
  • La terciarització i especialització en serveis d’alt valor afegit. Madrid no destaca ni per la indústria ni per l’exportació, però sí que ho fa per la quantitat d’empreses de la informació, comunicacions, financeres i de tots els serveis connexes (enginyeries, advocats, consultors, auditors…). Un 45 % de la seva població treballadora correspon a funcions d’alt nivell (directius i tècnics).
  • El potentíssim centre de contractació públic que és avui Madrid. Els òrgans del sector públic estatal radicats a Madrid decideixen el 87,1 % de l’import adjudicat de la contractació pública de l’Estat i un 64,4 % s’adjudica a empreses amb seu a Madrid.

L’informe fa un repàs exhaustiu, constatable i aclaparador dels factors que han configurat el Madrid actual: moviments migratoris interns i l’absorció de les capes de la població més ben formada de les regions limítrofes, la concentració de capital econòmic de tot tipus, la terciarització i especialització en serveis d’alt valor afegit i un potentíssim centre de contractació públic

Evidentment, com no podia ser d’una altra manera, es dedica un capítol molt extens a la competència fiscal que Madrid practica vers les altres comunitats. És remarcable el repàs detallat i quantificat de com Madrid aconsegueix el “miracle”, per una banda, d’utilitzar l’autonomia tributària per renunciar voluntàriament a més de 4.100 MEUR anuals en beneficis fiscals (632 €/habitant) i, per una altra, d’aconseguir al mateix temps que els seus ingressos fiscals totals presentin un creixement superior a la mitjana de les altres comunitats. El miracle, evidentment, és possible gràcies tant al seu creixement econòmic per sobre de la mitjana, fruit dels factors abans esmentats –en definitiva, de la utilització del seu poder polític–, com a l’atracció de més de 16.345 contribuents anuals d’altres comunitats. 

L’IVIE, certament, l’encerta quan apunta les implicacions socials que tenen aquestes pràctiques fiscals de Madrid. Els més beneficiats de les rebaixes fiscals, la població d’ingressos alts, en pateixen molt menys les conseqüències ja que la utilització de serveis públics que fa (sanitat, educació, protecció social) és molt menor a la resta de la població, mentre que la resta de contribuents, que són la majoria, es beneficien molt menys d’aquests beneficis fiscals i, en canvi, pateixen clarament les conseqüències d’una despesa en serveis públics més baixa. Això també explica (i és collita pròpia), la tendència de Madrid cap a una desigualtat social més gran en relació amb la resta de comunitats, com mostren la majoria d’indicadors.

L’IVIE, certament, l’encerta quan apunta les implicacions socials que tenen aquestes pràctiques fiscals de Madrid. Els més beneficiats de les rebaixes fiscals, la població d’ingressos alts, en pateixen molt menys les conseqüències […], mentre que la resta de contribuents, que són la majoria, es beneficien molt menys d’aquests beneficis fiscals

Madrid, en definitiva, s’ha convertit en una “xucladora” de capitals humans i econòmics que actua en detriment del seu entorn. El que realment sorprèn és com els perjudicats per aquesta concentració de poder en benefici propi accepten amb resignació el seu paper subaltern permanent. I també sorprèn com de fàcil resulta traslladar la seva frustració, degudament atiats per alguns mitjans i polítics, cap a aquells que precisament el que fan es rebel·lar-se contra aquest estat de coses.

Consulteu l’informe aquí.

Notícies recents

L’Euroregió Mediterrània genera el 31% del PIB espanyol

La població de l’Euroregió ha passat de representar el 27,1% de tot l’Estat el 1980 al 29,2% el 2018 El...

L’economista Frederic Ribas, en el record

El passat 13 de maig ens deixava l’economista Frederic Ribas i Massana (Barcelona, 1947-2021). Tal com han apuntat diversos...

Concret, una revista d’economia i pensament de l’Euram, en marxa

Sempre és una bona notícia la continuïtat d’una publicació que té per objectiu difondre recerques i assaigs d’economia i...

Quan les carrosses tornin a ser carbasses: la fi dels diners fàcils i els escenaris futurs d’Europa II. L’hora de les decisions

Paisatge després de la batalla Al març de 2020, quan tot just s’havien decretat els primers confinaments a la major...