DestacatL’aranès, patrimoni de Catalunya, ja forma part del web...

L’aranès, patrimoni de Catalunya, ja forma part del web de la nostra Fundació

L’aranès pertany al dialecte gascó de la llengua occitana i és, juntament amb el català, l’altra llengua pròpia del territori de Catalunya. L’aranès és el nom que rep la llengua occitana a la comarca de la Vall d’Aran i és, per tant, l’única llengua pròpia d’allí. És important distingir entre el concepte de llengua pròpia territorial i llengua pròpia personal, entesa com a llengua materna o paterna. Així, Catalunya té dues llengües pròpies (territorials), el català i l’aranès, i s’hi parlen més de 300 llengües (personals), de les quals el català i el castellà són les que tenen un nombre de parlants més elevat.

L’aranès és el nom que rep la llengua occitana a la comarca de la Vall d’Aran i és, per tant, l’única llengua pròpia d’allí. […] Catalunya té dues llengües pròpies (territorials), el català i l’aranès, i s’hi parlen més de 300 llengües (personals), de les quals el català i el castellà són les que tenen un nombre de parlants més elevat

L’occità forma part del conjunt de llengües romàniques, concretament de les occidentals. Tal com ha de ser, l’aranès és la llengua oficial preferent a la Vall d’Aran tant a l’Administració com a l’escola i a la retolació pública. Les darreres enquestes diuen que el 83,3 % de la població aranesa l’entén i el 60 % el sap parlar. Cal tenir present que més enllà de l’Aran, l’occità també és oficial al conjunt de Catalunya gràcies a l’Estatut d’autonomia de 2006, i la Llei 35/2010, de l’1 d’octubre, de l’occità, aranès a l’Aran, desenvolupa aquesta oficialitat.

La Vall d’Aran té una llarga història amb una tradició pròpia ben marcada que ara no desenrotllarem. Amb la recuperació de l’autogovern de Catalunya, als anys vuitanta del segle XX, el president Jordi Pujol va encarregar a l’aleshores conseller de Cultura Max Cahner que comencés a treballar en una llei específica per a la Vall d’Aran. La feina acabà cristal·litzant amb la Llei 16/1990, del 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d’Aran i amb la recuperació del Conselh Generau d’Aran, un òrgan de govern autònom que ja venia de l’edat mitjana, que actualment és format per un síndic d’Aran i tretze consellers. Per tant, la Vall d’Aran s’ha de considerar més que una comarca perquè té una autonomia pròpia i una especificitat cultural. Uns anys més tard la llei de 1990 es va actualitzar amb la Llei 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d’Aran.

Tota aquesta introducció val per deixar clar que la Fundació Vincle vol mostrar (i demostrar) el respecte més absolut al poble aranès i a la seva llengua, un patrimoni que és, també, de tots els catalans i que, per tant, cal respectar.

Tota aquesta introducció val per deixar clar que la Fundació Vincle vol mostrar (i demostrar) el respecte més absolut al poble aranès i a la seva llengua, un patrimoni que és, també, de tots els catalans i que, per tant, cal respectar

Així que té tota la lògica del món que com a fundació catalana optem, també, per afegir l’aranès al costat del català en el nostre web. Hem traduït a l’aranès pràcticament tot el contingut fix del web, i també una part del contingut dinàmic que anirem traduint en funció dels recursos que tinguem.

Les llengües tenen molts valors: d’identitat, de comunicació, econòmics, socials, etc., però per sobre de tot les llengües mereixen un respecte perquè respectar una llengua és respectar els seus parlants. I en un món globalitzat cal treballar, també, per una ecologia de les llengües i preservar-ne la seva diversitat.

[…] per sobre de tot les llengües mereixen un respecte perquè respectar una llengua és respectar els seus parlants. I en un món globalitzat cal treballar, també, per una ecologia de les llengües i preservar-ne la seva diversitat

Anunciem aquí que més endavant la Fundació Vincle també difondrà tot el seu contingut fix, i una part del contingut dinàmic, en castellà i en anglès –sempre és bo que es defensi la llengua catalana i les reivindicacions dels territoris de l’Euroregió Mediterrània mitjançant altres llengües.

Avui, però, podem alegrar-nos d’incloure en el nostre web una llengua molt estimada: l’occità en la seva variant aranesa.

Notícies recents

L’Euroregió Mediterrània genera el 31% del PIB espanyol

La població de l’Euroregió ha passat de representar el 27,1% de tot l’Estat el 1980 al 29,2% el 2018 El...

L’economista Frederic Ribas, en el record

El passat 13 de maig ens deixava l’economista Frederic Ribas i Massana (Barcelona, 1947-2021). Tal com han apuntat diversos...

Concret, una revista d’economia i pensament de l’Euram, en marxa

Sempre és una bona notícia la continuïtat d’una publicació que té per objectiu difondre recerques i assaigs d’economia i...

Quan les carrosses tornin a ser carbasses: la fi dels diners fàcils i els escenaris futurs d’Europa II. L’hora de les decisions

Paisatge després de la batalla Al març de 2020, quan tot just s’havien decretat els primers confinaments a la major...