Articles d'opinióRessenya de Concret. Economia i pensament

Ressenya de Concret. Economia i pensament

Una regió paradoxal: un territori que genera un nivell de riquesa econòmica important que no té reflex directe en el benestar dels seus habitants.

David Ros Serra. Economista

El volum u de Concret. Economia i pensament, la nova publicació col·lectiva de l’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa i Edicions 3 i 4 (2019), assoleix amb èxit l’objectiu de ser un marc per a l’estudi econòmic i del pensament de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani (Euram), que principalment inclou els territoris de Catalunya, València, Illes Balears, Andorra i Llenguadoc-Rosselló. Aquí glossem els articles de la primera part del volum dedicats als aspectes econòmics.

La paradoxa de l’Euram
De la mà d’Oriol Amat i Elies Seguí s’analitza la paradoxa de l’Euram, l’Euroregió de l’Arc Mediterrani, un territori que genera un nivell de riquesa econòmica important que no té reflex directe en el benestar dels seus habitants amb qüestions com l’educació, accés a Internet, l’esperança de vida, la qualitat de l’aire, la confiança en el sistema polític i legal, els drets personals i la llibertat, i el cost de l’habitatge, entre d’altres.

Entre les causes d’aquesta paradoxa destaca el dèficit fiscal que existeix com a conseqüència del model injust de finançament per a l’Euram, que s’agreuja especialment en el País Valencià ja que és el territori més mal tractat de tot l’estat en despesa per habitant, i és l’única autonomia que, tenint un PIB per càpita per sota de la mitjana espanyola, contribueix positivament en els seus ingressos. No tots el problemes són conseqüència del dèficit fiscal ja que també estan relacionats amb el capital físic, humà, tecnològic i organitzatiu.

Entre les causes d’aquesta paradoxa destaca el dèficit fiscal que existeix com a conseqüència del model injust de finançament per a l’Euram, que s’agreuja especialment en el País Valencià ja que és el territori més mal tractat de tot l’estat en despesa per habitant, i és l’única autonomia que, tenint un PIB per càpita per sota de la mitjana espanyola, contribueix positivament en els seus ingressos.

Catalunya i València tenen característiques comunes, amb particularitats en la industrialització i una orientació exportadora per damunt de la mitjana espanyola, tot i tenir una baixa productivitat de treball en termes de valor afegit brut (VAB), un altíssim predomini de les pimes i un dramàtic infrafinançament per part de l’Estat.

El model productiu valencià (la via valenciana d’Ernest Lluch) té una forma pròpia de generar benestar, tot i l’especialització en activitats poc intensives en capital, amb baix nivell d’innovació i una reduïda dimensió empresarial, i sense infraestructures crítiques com el Corredor Mediterrani.

Catalunya mostra un nivell d’industrialització i de serveis més avançat, per damunt de la mitjana espanyola, amb el 23 % del VAB espanyol, en què destaquen el sector químic, farmacèutic i d’automoció. Té, tot i les mancances, un millor grau de dotació d’infraestructures de transport i una major activitat d’alta i mitjana-alta tecnologia.

Ambdós territoris comparteixen vincles històrics i socials notoris que s’han fet evidents en sectors com el tèxtil. Aragó, València, i en menor volum Balears, comparteixen amb Catalunya tant les importacions com les exportacions catalanes.

El repte és construir nous camins per desenvolupar el teixit empresarial de l’Euram com a via per generar un major benestar. La interdependència dels actors regionals a escala europea sembla un factor rellevant a l’hora de construir estratègies d’èxit. Des d’un punt de vista geoestratègic, la cooperació entre economies petites que també competeixen entre si, com la catalana, la valenciana i la balear, conjuntament amb la d’Aragó, Múrcia, Andalusia occidental i el Llenguadoc-Rosselló, sembla imprescindible per sobreviure en un món cada vegada més globalitzat.

Des d’un punt de vista geoestratègic, la cooperació entre economies petites que també competeixen entre si, com la catalana, la valenciana i la balear, conjuntament amb la d’Aragó, Múrcia, Andalusia occidental i el Llenguadoc-Rosselló, sembla imprescindible per sobreviure en un món cada vegada més globalitzat

Les polítiques econòmiques per la millora del benestar de la població que s’han de prioritzar en matèria de capital físic haurien de ser les infraestructures, la provisió de l’energia i l’estoc de l’habitatge; en matèria de capital humà s’hauria de progressar en la formació dels treballadors, la qualitat de l’ocupació i l’aprofundiment de la transferència entre universitats i empresa com a via per incrementar la productivitat del treball; pel que fa al capital tecnològic resulta prioritari invertir més en R+D i aconseguir més impacte en el teixit empresarial i la societat, i, finalment, en matèria de capital organitzatiu caldria aprofundir en la cooperació empresarial i la col·laboració publicoprivada.

El potencial de la demografia

En el seu documentat estudi Andreu Domingo i Valls i Jordi Bayona i Carrasco ens exposen el potencial de la demografia dels països de parla catalana partint del canvi social que s’està produint com a conseqüència de la baixa natalitat, la tendència a l’envelliment de la població i el boom migratori. Tot plegat afecta el canvi social que d’una banda es percep en els recels de desnacionalització o de pèrdua de la llengua catalana, però que de l’altra, amb una població cada cop més diversa i més complexa, és un bon punt de partida per al futur.

Si es fan les polítiques econòmiques que el territori necessita i la transformació cap alssectors de recerca, desenvolupament i innovació, l’increment de l’activitat econòmica esdevindrà un incentiu per al creixement demogràfic, protagonitzat per unes migracions diversificades, amb fluxos procedents de l’Àfrica, potenciats per l’augment de la població subsahariana, però també per nòmades digitals i professionals d’alta qualificació.

Entendre el canvi social que representen les dinàmiques demogràfiques permet comprendre i treballar els recels i riscos que les acompanyen alhora que, segons es materialitzin en una direcció o una altra, s’obre un camp de possibilitats múltiple que permet afirmar que el potencial demogràfic és energia.

Situació de les infraestructures

Andrei Boar recull quina és la situació de les infraestructures de l’Euram amb relació al conjunt de l’Estat. Fa palès que Catalunya ha tingut un dèficit d’inversió en infraestructures de 28.000 milions d’euros (període 2009-2018), al País Valencià el dèficit d’inversió es quantifica en 1.275 milions d’euros (període 2012-2017) i a les Illes Balears ha estat de 2.441 milions d’euros (període 2008-2014).

Catalunya ha tingut un dèficit d’inversió en infraestructures de 28.000 milions d’euros (període 2009-2018), al País Valencià el dèficit d’inversió es quantifica en 1.275 milions d’euros (període 2012-2017) i a les Illes Balears ha estat de 2.441 milions d’euros (període 2008-2014). Aquests dèficits, conseqüència del model radial d’infraestructures de Madrid que discrimina la resta de territori, provoquen que les infraestructures de l’Euram estiguin en pitjors condicions que les de la resta de l’estat.

Aquests dèficits, conseqüència del model radial d’infraestructures de Madrid que discrimina la resta de territori, provoquen que les infraestructures de l’Euram estiguin en pitjors condicions que les de la resta de l’estat.

L’autor enumera diferents propostes de millora. Pel que fa referència a la xarxa de carreteres, cal eliminar els peatges aplicant un mètode de finançament del manteniment ‒i apunta com a possibilitat l’eurovinyeta‒, cal fer el desdoblament de carreteres de carril únic i cal la construcció d’autovies vertebradores com l’A-27 entre Tarragona, Lleida i l’eix de l’Ebre.

A la xarxa ferroviària s’hauria d’invertir en rodalies i mitjana distància, que són la modalitat de transport més utilitzada pels passatgers; construir l’ample de via internacional que connecti els ports de la Mediterrània amb Europa (el Corredor Mediterrani) per facilitar el transport de mercaderies i reduir la contaminació, i implementar el tren d’alta velocitat mediterrani per a passatgers.

Pel que fa al transport aeri hi ha catorze aeroports, dels quals n’hi ha tres de principals. Barcelona s’acosta –o s’acostava, abans de la pandèmia– al col·lapse i la seva ampliació no està prevista fins al 2026. Mentrestant, es podrien fer servir els de Girona i Reus, però se n’hauria de millorar la connexió, el transport intermodal i caldria enllaçar els ports a la xarxa ferroviària.

Les infraestructures de l’Euram necessiten un canvi de model i un impuls en inversió, ja que la situació actual perjudica greument la població i la competitivitat.

Les infraestructures de l’Euram necessiten un canvi de model i un impuls en inversió, ja que la situació actual perjudica greument la població i la competitivitat.

La col·laboració estratègica regional

Josep Vicent Boira, després d’analitzar dos exemples de col·laboració estratègica interregional, l’un entre actors territorials pròxims d’un mateix estat i l’altre d’estats contigus, assenyala les polítiques de cooperació i col·laboració que es podrien dissenyar.

La cooperació en el territori de l’Euram s’hauria de basar en els principis de l’increment del paper de la logística en un escenari mundial, en la cooperació interregional europea amb els corredors europeus de transport, en un protagonisme creixent en els processos de descarbonització del transport de passatgers i de mercaderies i en la visió integrada del sistema de transports i de la logística (connexions, hubs, corredors, eixos transfronterers, nodes…).

La cooperació hauria de salvaguardar la competència entre actors en aspectes com la projecció de la façana mediterrània portuària a escala mundial ‒en competència amb altres façanes portuàries europees‒, el sistema ferroviari de transport de mercaderies i l’oferta logística i de connexions per configurar una gran regió especialitzada en transport i moviment de mercaderies en la zona sud d’Europa de caràcter transfronterer.

Una visió de conjunt de les potencialitats logístiques de l’Euram permetria competir en un mercat global i guanyar musculatura en un escenari on sí que importa la grandària de la xarxa.

Una visió de conjunt de les potencialitats logístiques de l’Euram permetria competir en un mercat global i guanyar musculatura en un escenari on sí que importa la grandària de la xarxa.

Justificació econòmica de l’Euram

Gabriel Bracons i Joan B Casas analitzen el conjunt de factors que justifiquen econòmicament una supraregió com la de l’Euram a través dels vincles econòmics de Catalunya, les Illes Balears i la Comunitat Valenciana amb una descripció de les seves característiques econòmiques i amb l’anàlisi de les relacions comercials entre aquestes regions.

Tenen, de forma semblant, una economia oberta, exportadora i diversificada, un dèficit fiscal elevat amb l’estat, una homogeneïtat socioeconòmica i cultural, un baix estoc de capital públic, problemes comuns de transport, turisme, aigua i infraestructures, capital humà, etc. Internament, tenen una forta interrelació i una estructura empresarial basada en pimes.

Aquest treball tan documentat conclou que en aquestes regions, que tenen trets comuns clars i una relació comercial fluida, la creació d’una supraregió seria fonamental per assegurar el seu futur en el món globalitzat del segle XXI.

La creació d’una supraregió seria fonamental per assegurar el seu futur en el món globalitzat del segle XXI.

Turisme de qualitat i sostenibilitat de l’Euram

En l’àmbit mundial hi ha hagut als darrers anys un creixement important del turisme. Espanya és l’estat del món on l’aportació del turisme, un 14,6 % al PIB estatal (dades de 2018), és més gran. L’Euroregió de l’Arc Mediterrani (Euram) és també una regió d’una gran importància turística: a Catalunya el turisme representa al voltant del 12 % del PIB i de l’ocupació; al País Valencià, el 14,6 % i el 15,1 %, respectivament, i a les Illes Balears, el 44,8 % i el 32 %, respectivament (dades de 2017).

A banda de l’impacte en els ingressos de les regions receptores, Carolina Luis i Nicole Kalemba expliquen l’impacte que el turisme ha produït en el creixement poblacional en municipis turístics: la massificació, la construcció excessiva, la densificació urbana del litoral, l’augment del nombre de residents estrangers, l’alteració del paisatge… Tot plegat ha afectat de forma important el medi ambient.

Les iniciatives en aquest terreny han d’estar emmarcades dins del turisme sostenible i la qualitat de l’oferta turística amb la finalitat d’identificar oportunitats de sinergies entre regions i proposar línies d’actuació potencials que permetin impulsar el desenvolupament turístic de l’Euram. Les mesures han d’anar encaminades cap a la lluita contra l’escalfament global, la reserva del territori en espais protegits i els règims fiscals per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, entre d’altres.

La sostenibilitat s’impulsa com un factor de competitivitat que permet reduir costos socials i empresarials, i és un factor de diferenciació de l’oferta turística. Un model de desenvolupament turístic sostenible a l’Euram ajudaria a incrementar la rendibilitat social i mediambiental, fer valer el patrimoni natural, impulsar la creativitat, evitar la despoblació i garantir la pau social. Tot plegat permetria transformar les condicions actuals de les destinacions i passar d’un turisme de quantitat a un turisme de qualitat.

Cal, doncs, integrar la creació i difusió dels valors a favor de la sostenibilitat, la cooperació d’entitats i municipis i la complicitat de les persones. La transició cap a un desenvolupament sostenible i de qualitat requereix la cooperació entre les comunitats autònomes que les conformen. Implica també la col·laboració i cerca de sinergies per poder donar una força més gran al turisme sostenible i de qualitat.

La transició cap a un desenvolupament sostenible i de qualitat requereix la cooperació entre les comunitats autònomes que les conformen. Implica també la col·laboració i cerca de sinergies per poder donar una força més gran al turisme sostenible i de qualitat.

L’impacte en els models de negoci de l’Euram

Luz Parrondo estudia com la millora tecnològica i la cooperació de les petites i mitjanes empreses impacten en els models de negoci de les empreses de l’Euram. Constata que, malgrat els esforços de les pimes i les institucions de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani, els desequilibris dins del model territorial europeu i l’Euram persisteixen. 

Analitza l’impacte en el model de negoci segons les tecnologies 4.0, que tenen un gran potencial i són transcendents per a la competitivitat d’altres sectors; el que es faci en aquest àmbit pot ser determinant per al desenvolupament de la regió. Identifica tres tecnologies clau per al desenvolupament i la cooperació econòmica que l’Euroregió demana: connexió a Internet, llocs web i ús de les xarxes socials; la tecnologia big data per analitzar dades empresarials i de tot tipus, i les tecnologies de registre distribuït –Distributed Ledger Technology (DLT)‒, similar a  l’anomenada blockchain, amb dades digitals replicades, compartides i sincronitzades i distribuïdes geogràficament en diverses institucions i també en diversos llocs i països.

L’Euram haurà de tancar la bretxa de connectivitat i potenciar la creació d’infraestructures. Caldrà incentivar el talent digital, el capital humà en les destreses digitals per a l’R+D i la innovació i el treball tècnic en les empreses, de manera que la regió aprofiti les oportunitats de l’economia digital.

És clau la transformació digital dels sectors estratègics com el logístic i l’agroalimentari, amb un especial focus a les pimes, les quals constitueixen més del 99 % de les empreses de la zona.

L’Euroregió de l’Arc Mediterrani ha de col·locar les bases per jugar tant la partida 4.0 com totes les versions que n’arribin posteriorment.

Les relacions Catalunya-Estat i el seu futur

La periodista Violeta Tena d’El Temps recull una rica conversa entre Guillem López Casasnovas, catedràtic d’Economia a la Universitat Pompeu Fabra, i Joan Font, president de Bon Preu, en la qual analitzen aspectes com ara les relacions de Catalunya amb l’Estat espanyol al voltant dels anhels d’independència del poble català; la reacció que l’Estat va tenir davant de l’1-O; la il·lusió de la gent pel futur i la persistent demanda pacífica i democràtica; les amenaces i pressions de l’Estat contra l’economia catalana i les empreses amb seu a Catalunya; l’èxit d’Eines de País a la Cambra a Barcelona, i l’objectiu estratègic de país de tenir grans empreses, entre d’altres.

Els entrevistats mostren el seu convenciment que hi haurà nous moments per avançar cap a la independència i s’hauran d’aprofitar. Convindrà que ho fem bé, que tinguem clar quines fortaleses i debilitats tenim.

Hi haurà nous moments per avançar cap a la independència i s’hauran d’aprofitar. Convindrà que ho fem bé, que tinguem clar quines fortaleses i debilitats tenim.

Davant la pregunta de com veuen Catalunya en el termini de deu anys, es mostren esperançats en una societat d’una elevada alfabetització, que ha recuperat tots els àmbits del coneixement, que valora el benestar ‒no del consum, sinó del gaudi de l’entorn, la cultura i la qualitat de vida.

Mostren l’aspiració que ens puguem governar lliurement, autònomament, democràticament i sense violència, de forma cívica i pacífica.

Notícies recents

L’Euroregió Mediterrània genera el 31% del PIB espanyol

La població de l’Euroregió ha passat de representar el 27,1% de tot l’Estat el 1980 al 29,2% el 2018 El...

L’economista Frederic Ribas, en el record

El passat 13 de maig ens deixava l’economista Frederic Ribas i Massana (Barcelona, 1947-2021). Tal com han apuntat diversos...

Concret, una revista d’economia i pensament de l’Euram, en marxa

Sempre és una bona notícia la continuïtat d’una publicació que té per objectiu difondre recerques i assaigs d’economia i...

Quan les carrosses tornin a ser carbasses: la fi dels diners fàcils i els escenaris futurs d’Europa II. L’hora de les decisions

Paisatge després de la batalla Al març de 2020, quan tot just s’havien decretat els primers confinaments a la major...