Era Euroregion

Mediterranèa

Definicion

Era Euroregion Mediterranèa ei un territòri qu’abaste basicament tres territòris – Catalonha, Valéncia e es Isles Baleares -, mès qu’ei sufisentament flexible entà que, s’es circonstàncies e es analisis ac demanen, se n’includisquen d’autes comunitats autonòmes d’Aragon, Múrcia e Andalosia der Estat espanhòl, era Catalonha Nòrd e Occitània der Estat francés o eth madeish Principat d’Andòrra. Toti tres territòris an molti punts en comun: ath delà de compartir lengua e cultura, e de formar part dera istorica Corona d’Aragon, Valéncia, Isles Baleares e Catalonha, an ua madeisha situacion geoestrategica, compartissen un modèl de creishement semblant per çò que hè as PIME, eth torisme e era agricultura e son des comunitats autonòmes der Estat espanhòl que mès apòrten però qu’ath madeish temps son es mès desfavorides per çò que tanh ath finançament e as inversions en infrastructures. Un exemple d’aguesti interèssi comuns ei era construccion deth Corredor Mediterranèu que beneficiarie principaument a Catalonha e a Valéncia, mès tanben as Isles Baleares en relacion as sues exportacions entara peninsula e mès enlà. A tot açò li cau híger era coïncidéncia de que tot soent, tant dirigents o partits politics, coma entitats e institucions, an demanat e demanen mès collaboracion mutuau en politiques que siguen efectives entàs besonhs des tres territòris.

« Era prumèra pèira d’aguesta naua etapa ei era publicacion der Informe EuroMedi. Analisi des potencialitats dera Euroregion Mediterranèa e des limitacions que li son impausades »

Objectius

Des de 2018 era Fondacion a iniciat ua naua etapa a on, complementàriament ath trabalh de difusion dera lengua enes airaus citadi, se trabalharà entà cercar, confeccionar e esténer ath gran public totes aqueres donades e informacions que demòstren qu’es territòris dera Euroregion Mediterranèa – ei a díder, Catalonha, Valéncia e Isles Baleares – son victimes d’un modèl d’Estat que perjudique eth sòn desvolopament e era qualitat de vida des sòns ciutadans e que se manifèste en ua multitud de domenis, coma pòden èster, per exemple, eth finançament des sues institucions e eth repartiment des inversions publiques.

« Era prumèra pèira d’aguesta naua etapa ei era publicacion der Informe EuroMedi. Analisi des potencialitats dera Euroregion Mediterranèa e des limitacions que li son impausades ».

Es objectius que perseguim se resumissen en:

Confeccionar estudis e informes que demòstren qu’era Euroregion ei economicament discriminada maugrat es potencialitats qu’a.
Divulgar es estudis e informes realizadi pera Fondacion mejançant es mieis convencionaus e es hilats sociaus.
Divulgar estudis, informes, articles e notícies de tercèrs que van ena linha reivindicativa dera Fondacion.
Demanar as govèrns, partits politics, institucions, entitats e persones a títol individuau que viuen enes territòris dera Euroregion, e agen era ideologia qu’agen, que reclamen ar Estat espanhòl un nau modèl de finançament e de repartiment de recorsi enes inversions publiques molt mès just e equitable.

« eth nòste objectiu ei crear ath nòrd-èst dera Mediterranèa un pòl de desvolopament sostenible basat ena innovacion e era integracion sociau e economica deth territòri, e contribuïr ara construccion d’ua Euròpa unida, solidària, e propèra as ciutadans »

Es autes euroregions

Des de 2002, er Institut d’Economia e Empresa Ignasi Villalonga metec en circulacion eth nòm dera Euroregion der Arc Mediterranèu (EURAM), ua denominacion acertada que podem considerar coma equivalenta ara nòsta. Per un aute costat, i a un antecedent de caractèr oficiau qu’a bèra semblança damb eth projècte sus era Euroregion Mediterranèa dera Fondacion Vincle. Eth 29 d’octobre de 2004 neishec era Euroregion Pirenèus Mediterranèa, un organisme damb supòrt europèu format actuaument pes territòris de Catalonha, Isles Baleares e ua part d’Occitània. N’auie format part era comunitat autonòma d’Aragon, mès dempús d’un temps decidic gesser-ne. Segontes era Euroregion Pirenèus Mediterranèa, « eth nòste objectiu ei crear ath nòrd-èst dera Mediterranèa un pòl de desvolopament sostenible basat ena innovacion e era integracion sociau e economica deth territòri, e contribuïr ara construccion d’ua Euròpa unida, solidària, e propèra as ciutadans » (veiguetz www.euroregio.eu)

Se tracte, donques, d’ua iniciativa basicament publica que priorize destacar es potencialitats d’aguesti territòris e era collaboracion entre institucions, qu’a agut ua activitat irregulara en temps.

Ua Euroregion sistematicament perjudicada economicament e en inversions publiques

Son quate es territòris que sostien er Estat espanhòl, ei a díder, que son aportadors nets enes arques publiques. Totun, aguesta aportacion neta non se correspon posteriorament damb eth repartiment qu’eth madeish Estat hè des recorsi que centralize e gestione mejançant eth finançament e es inversions publiques entà cada comunitat autonòma. En un prumèr moment, poderíem pensar que Madrid ei ua comunitat, egala as tres dera Euroregion, fòrtament discriminada, mès tot soent es chifres e es grafiques mos ensenhen qu’er hèt d’èster era capitau la compense, e damb diferéncia, dera sua contribucion neta. Atau se demòstre repetidament ath long der informe. Navarra e Euskadi se tròben en lindau d’èster comunitats autonòmes damb aportacion neta, mès es sues chifres absolutes pesen pòc propocionaument e non afècten ath groish des contribucions ar Estat, e encara mens s’auem present que son es dues soletes comunitats qu’an un règim forau pròpri que les protegís e que, per tant, demoren dehòra deth règim economic comun espanhòl. Era situacion ei tant critica coma alarmanta entàs tres territòris dera Euroregion:

Catalonha apòrte as arques der Estat un 8,5% deth PIB, Valéncia un 2% o 5% e es Isles Baleares un disparat 11 o 15% segontes es hònts (era escassetat d’informacion sus es balances fiscaus estataus mos obligue a establir ventalhs d’aproximacion segontes es diferentes informacions publicades). Eth cas balear ei, sense dobtes, un escandal en tant qu’ei era comunitat autonòma der Estat espanhòl ena qu’eth drenatge fiscau ei mès notable. En aguest sentit, Catalonha se tròbe en un desequilibri immeritat entre çò qu’apòrte e çò que recep, e atau madeish se situe Valéncia, estant era soleta comunitat qu’ei aportadora neta e qu’ath madeish temps ei per dejós deth lindau dera renda mieja.

Conclusions

Un des grani fracassi der Estat espanhòl ei que pendent es 40 ans de democràcia a desistit en qu’era majoria des sues comunitats autonòmes siguessen autosufisentes. Quauqu’ues (fòrça) s’an acostumat a èster dependentes sine die de d’auti territòris. Atau, mès enlà de çò que mos a unit e mos unís en lengua, cultura e istòria, hèt que non s’aurie de menspredar, ei necessari e urgent que Catalonha, Valéncia e es Isles Baleares hèsquen front comun entà qu’er Estat espanhòl reoriente era sua politica economica e d’inversions publiques e bascule entà un nau modèl mès just e equitable. Per un costat, ei de besonh un nau modèl de finançament, e per un aute, cau trabalhar entà desbloquejar un centralisme opressor qu’afècte de plen ara ciutadania e ath grad d’autonomisme que gaudís a trauès deth sòn govèrn autonomic. S’enes ans següents non i a un cambi substanciau en aguestes politiques que depenen sustot dera volontat deth Govèrn espanhòl, se pòt comprométer grèument era viabilitat e eth desvolopament des territòris valencian, balear e catalan, e er Estat espanhòl poderie acabar d’estofar era garia des ueus d’òr e comprométer, tanben, era sua pròpria viabilitat.

Campanhes e estudis

Elaboracion e publicacion der Informe EuroMedi. Anàlisi de les potencialitats de l’Euroregió Mediterrània i de les limitacions que li són imposades. Consultatz-ne era version extensa e d escargatz era version resumida.