Destacat Ressenya del llibre “Catalunya, potència logística natural”, de Ramon...

Ressenya del llibre “Catalunya, potència logística natural”, de Ramon Tremosa

Eduard Gracia. Economista

L’any 2007, l’ara conseller Ramon Tremosa va publicar un llibre de títol premonitori: Catalunya serà logística o no serà.  Aleshores el nou Estatut de Catalunya tot just havia estat aprovat en referèndum l’any anterior, les enquestes encara situaven l’independentisme al voltant del 15% de la població i mancaven uns anys per l’inici del procés sobiranista. Llavors ja hi havia literatura (per exemple treballs de Ramon Trias Fargas, de Francesc Cabana o del propi Tremosa) que posava negre sobre blanc el seguit de perjudicis, en forma de discriminacions de tota mena, que per a l’economia de Catalunya comporta la dependència de l’Estat espanyol. Tanmateix, aquest llibre de 2007 feia una aportació nova i força important en posar el focus sobre un element clau per al desenvolupament econòmic de Catalunya: la seva connexió logística amb el món.

Catalunya, potència logística natural amplia l’anàlisi a una visió panoràmica i alhora força detallista de la trajectòria i perspectives de l’economia de Catalunya que destaca fins a quin punt la seva connexió amb l’economia global és la clau del seu desenvolupament a mig i llarg termini

El nou llibre que ara ens ocupa, Catalunya, potència logística natural. L’Estat contra el mercat no només recupera aquest concepte i estudia com ha canviat la situació de tretze anys ençà (spoiler: espectacularment en molts aspectes, sobretot els que depenen de la iniciativa privada; decebedorament en molts d’altres, sobretot els que depenen de l’eficàcia i bona voluntat de l’Estat espanyol) sinó que, crucialment, n’amplia l’anàlisi a una visió panoràmica i alhora força detallista de la trajectòria i perspectives de l’economia de Catalunya que destaca fins a quin punt la seva connexió amb l’economia global és la clau del seu desenvolupament a mig i llarg termini. En efecte, Catalunya no és un país amb grans recursos naturals, ni amb una terra particularment fèrtil, ni situat a cap nus natural de comunicacions, i ni tan sols compta amb ports naturals particularment bons. El seu èxit econòmic –ja fos quan els comerciants barcelonins competien amb els italians per la Mediterrània entre els segles XIII i XV o quan el Principat va esdevenir “la fàbrica d’Espanya” als segles XIX i XX– ha estat, doncs, sempre “pel talent de la seva gent i per l’esforç en la seva feina i els seus negocis”. Però aquest talent necessita l’accés a mercats exteriors prou grans per a poder-se desenvolupar. Per això la integració europea, i molt particularment la incorporació a l’Eurozona (un mercat únic amb més habitants que els Estats Units i una moneda comú que garanteix alhora baixa inflació i baixos tipus d’interès), ha donat lloc al “gran salt de Catalunya” al segle XXI. Per això també l’obstruccionisme, incompetència i evident mala fe dels governs espanyols de qualsevol signe polític respecte de les infraestructures logístiques més importants per Catalunya (el Corredor Mediterrani, els ferrocarrils de rodalies, l’aeroport del Prat, els ports de Barcelona i Tarragona…) estan fent avui tant de mal i poden portar conseqüències encara més nefastes en el futur.

Per això també l’obstruccionisme, incompetència i evident mala fe dels governs espanyols de qualsevol signe polític respecte de les infraestructures logístiques més importants per Catalunya (el Corredor Mediterrani, els ferrocarrils de rodalies, l’aeroport del Prat, els ports de Barcelona i Tarragona…) estan fent avui tant de mal i poden portar conseqüències encara més nefastes en el futur

El llibre combina l’ampli coneixement de l’economia catalana i de l’entorn europeu que té l’autor –professor d’economia a la Universitat de Barcelona i durant deu anys diputat al Parlament Europeu, on entre altres rols va formar part de les comissions d’economia, transports i comerç internacional– amb un notable treball de camp que inclou una llarga llista d’entrevistes a experts en diversos sectors, la qual cosa en fa una obra molt ben documentada i allunyada dels tòpics. Particularment encoratjador és l’anàlisi que fa del progrés de l’economia catalana des de l’esclat de la crisi de 2008-2009: en aquest període no només s’ha reduït dràsticament la dependència del mercat espanyol (les vendes de béns a fora d’Espanya han passat de ser un terç a dos terços de totes les de productes catalans que es fan fora de Catalunya), sinó que els sectors d’alta tecnologia, com ara les TIC i la biotecnologia, han experimentat un creixement espectacular que ha situat Barcelona entre les ciutats més atractives del món per aquesta mena d’activitats. És més, contra el mite tan comú segons el qual el turisme aboca Catalunya a un model econòmic poc desitjable, aquest estudi deixa clar que, com a Califòrnia, l’atractiu turístic de Catalunya és fonamental per a atraure tant els professionals d’alt nivell que les tecnologies punteres necessiten com les connexions logístiques internacionals (per exemple l’àmplia disponibilitat de vols que en gran part gràcies al turisme té avui l’aeroport del Prat) que indueixen les empreses que els contracten a establir-hi centres de recerca, desenvolupament i serveis generals.

Per contra, s’hi descriuen també les nombroses àrees on el govern espanyol ha alentit i frustrat el desenvolupament de les infraestructures logístiques que necessita Catalunya tot desviant recursos a inversions molt menys rendibles arreu d’Espanya, molt especialment a Madrid, afavorint per exemple un Corredor Central econòmicament injustificable que, malgrat haver estat rebutjat per la Unió Europea, l’Estat espanyol no sembla resignar-se a abandonar

Per contra, s’hi descriuen també les nombroses àrees on el govern espanyol ha alentit i frustrat el desenvolupament de les infraestructures logístiques que necessita Catalunya tot desviant recursos a inversions molt menys rendibles arreu d’Espanya, molt especialment a Madrid, afavorint per exemple un Corredor Central econòmicament injustificable que, malgrat haver estat rebutjat per la Unió Europea, l’Estat espanyol no sembla resignar-se a abandonar. Tampoc no s’està, però, d’esmentar igualment les traves que imposa la pròpia burocràcia catalana quan, posem per cas, sotmet els projectes d’energies renovables a temps d’espera de 4-6 anys per una autorització administrativa (per sovint denegar-los finalment per raons més aviat esotèriques), mentre que a comunitats com Aragó no s’hi triga més de dos anys, o quan contribueix a bloquejar una ampliació molt necessària de la pista principal de l’aeroport del Prat amb el pretext de preservar uns aiguamolls que, en dependre del curs del riu Llobregat, han canviat de localització més d’un cop en el passat i per tant ara també es podrien traslladar per a permetre aquesta obra. Evidentment l’impacte de l’obstruccionisme de l’Estat espanyol és uns quants ordres de magnitud superior al de la burocràcia catalana, però és un bon testimoni de l’objectivitat de l’anàlisi que s’hi esmentin els obstacles que creen totes dues administracions.

Aquest contrast, impactant i cridaner, entre una iniciativa privada extraordinàriament dinàmica i un Estat que no només no la recolza sinó que l’obstaculitza tant com pot duu l’autor a descriure eloqüentment aquest estat de coses com un enfrontament de “l’Estat contra el mercat

Aquest contrast, impactant i cridaner, entre una iniciativa privada extraordinàriament dinàmica i un Estat que no només no la recolza sinó que l’obstaculitza tant com pot duu l’autor a descriure eloqüentment aquest estat de coses com un enfrontament de “l’Estat contra el Mercat”. Les forces que s’hi enfronten són molt poderoses i tot això malgrat la capacitat gairebé miraculosa que ha demostrat en el passat l’emprenedoria catalana per a reinventar i fer ressorgir una vegada rere l’altra l’economia del país. Per això l’autor es planteja molt assenyadament que “no sé si l’economia de Catalunya podrà continuar creixent amb tantes travetes que provenen de l’administració central i algunes que tenen l’origen en la pròpia administració catalana, ja sigui per negligència o per mala fe”. Vet aquí la pregunta clau. Aquest llibre proporciona una nítida “fotografia en un moment precís”, una visió objectiva i molt ben informada de com estan ara mateix disposades les peces sobre el taulell i amb quins recursos podem o no comptar per a resistir primer el cop de la pandèmia i encapçalar després la recuperació. Un treball, doncs, imprescindible que no només cal llegir avui sinó que ben segur caldrà també rellegir en el futur per a entendre millor d’on venim.

Aquest llibre proporciona una nítida “fotografia en un moment precís”, una visió objectiva i molt ben informada de com estan ara mateix disposades les peces sobre el taulell i amb quins recursos podem o no comptar per a resistir primer el cop de la pandèmia i encapçalar després la recuperació. Un treball, doncs, imprescindible que no només cal llegir avui sinó que ben segur caldrà també rellegir en el futur per a entendre millor d’on venim

Notícies recents

L’aranès, patrimoni de Catalunya, ja forma part del web de la nostra Fundació

L’aranès pertany al dialecte gascó de la llengua occitana i és, juntament amb el català, l’altra llengua pròpia del...

Accions a favor de la llengua al barri de Sant Roc: els tallers de rap

D’acord amb la nostra voluntat de fer penetrar la llengua catalana d’una manera amena, divertida i social entre aquelles...

Ressenya de l’informe de l’IVIE Madrid: capitalidad, economía del conocimiento y competencia fiscal

¿Algú s’ha preguntat com pot ser que Madrid hagi esdevingut la ciutat que és, sent l’únic cas d’Europa d’una...

Ressenya de Concret. Economia i pensament

Una regió paradoxal: un territori que genera un nivell de riquesa econòmica important que no té reflex directe en...