Manel Larrosa: “A banda del problema amb l’Estat espanyol, Catalunya té un problema de poder polític interior; cal conferir un poder efectiu a les regions internes del país”
Joan B. Casas: “Catalunya necessita un canvi fonamental i poder disposar de més recursos i poder”
Jordi Manent: “El llibre té aspecte crítics respecte l’Estat, òbviament, però també cap a Catalunya mateix i en allò que fallem com a país”
Una vintena de persones van assistir a la presentació del llibre D’un Estat no equitatiu i de la identitat productiva de Catalunya, de l’arquitecte Manel Larrosa, que va tenir lloc ahir dijous a la tarda a l’auditori del Col·legi d’Economistes de Catalunya. El volum va ser presentat per l’economista i ex-degà del Col·legi d’Economistes Joan B. Casas. L’acte el va introduir i moderar el coordinador de la Fundació Vincle Jordi Manent.
Jordi Manent, que conduïa l’acte, va voler destacar el fet que “una de les novetats d’aquest llibre és que fa una mirada territorial i sobre l’espai en l’economia. Aquest fet és un enriquiment perquè cal tenir present que Larrosa és arquitecte i, si bé no és economista, destaca pel seu rigor en l’anàlisi”, i que “el volum té aspectes crítics respecte l’Estat, no cal dir-ho, però també cap a Catalunya mateix i en allò que fallem com a país”.
Casas va destacar que “es tracta d’un treball molt elaborat, amb suport de dades estadístiques i gràfics que sustenten sòlidament les seves conclusions”, i que “així, per exemple, tots podem intuir els efectes d’una política d’infraestructures radials, especialment en les ferroviàries” i que “el treball es fa a partir de paràmetres específics d’anàlisi d’aquest tipus d’inversions que ens demostra l’enorme iniquitat de l’estructura actual”.
Segons Casas, “es destaca també l’anàlisi exhaustiu de les distribució de la riquesa i la pobresa de les comunitats autònomes, i la rellevància del dèficit fiscal català i que, de fet, amb excepció de Madrid i les comunitats forals, cap comunitat cobreix la seva despesa amb recursos fiscals propis”. L’economista va subratllar una dada colpidora: “els recursos públics per habitant a les comunitats forals és un 80% superior als de Catalunya”.
Finalment, Casas va dir que “la tesi fonamentada del treball és que el model productiu català, esquemàticament ‘manufactura-serveis-punters d’alt valor afegit’, ha de descansar en una interrelació entre la metròpoli barcelonina i la resta de les regions catalanes, de les quals el llibre en destaca la seva potència i el seu dinamisme”, i que el “el model català queda lluny del model de Madrid , la potència del qual descansa en l’abducció de les economies del seu entorn”. I va concloure que “Catalunya necessita un canvi fonamental i poder disposar de més recursos i poder”.
el model català queda lluny del model de Madrid , la potència del qual descansa en l’abducció de les economies del seu entorn
En la seva intervenció, Manel Larrosa va ser divulgatiu i precís alhora, ja que va il·lustrar la seva exposició amb una quinzena de gràfics, taules i infografies molt aclaridores. Va reafirmar-se en una de les dues tesis del seu llibre, que “l’Estat espanyol no és equitatiu entre les diverses comunitats autònomes” i que “hi ha greus distorsions en el tema del finançament”. Així, “el conjunt de la recaptació fiscal en 9 de les 17 comunitats autònomes no cobreix el finançament autonòmic” i que, per tant, “no aporten res a la caixa comú de sosteniment de l’Estat”. Larrosa pensa que “la desproporció entre qui aporta i qui rep és d’una magnitud extraordinària” i que “en la majoria de regions la seva aportació fiscal és residual”.
L’Estat espanyol no és equitatiu entre les diverses comunitats autònomes, i hi ha greus distorsions en el tema del finançament
Larrosa té clar que “hi ha una Espanya formal i una Espanya informal” i, contundent, va arribar a afirmar que “l’economia informal [la submergida] forma part d’aquesta Espanya informal”, i que “aquest problema de la distribució de la riquesa et planteja el fracàs de la regionalització espanyola”. També va exposar l’enorme problema de l’endeutament de Catalunya, en què “de l’ordre del 20-25% del pressupost de la Generalitat de Catalunya és dedicat a tornar crèdits, la qual cosa és un gran llast”. Respecte l’Espanya buida, Larrosa va manifestar que “es buida l’interior de classes dirigents que es poden fer càrrec d’un creixement regional”.
Pel que fa a la identitat productiva de Catalunya, Larrosa va deixar anar sentències com que “hi ha una Catalunya interna que és molt dinàmica i que no es té prou en compte” i que “no tota la modernitat d’start-up passa pel Barcelonès”. Va concloure que, “a escala catalana, ens cal un projecte de país, i que sense aquest projecte, no farem feina” i que “cal fer-ho des de la societat i no esperar que la política ho faci”. Per això Larrosa va concloure que “cal una regionalització interna i efectiva de Catalunya, i que tingui poder” i que “cal democratitzar el país internament, amb un sistema de representació electoral més proper al ciutadà que el que hi ha ara”. Per això va reclamar una revisió del model regional català, ja que “el problema de poder polític és amb Espanya però també és en la distribució interior del nostre país”.
A escala catalana, ens cal un projecte de país, i que sense aquest projecte, no farem feina
El llibre s’ha publicat en paper i també en digital, la versió de la qual us podeu descarregar aquí.
Trobareu més informació en el web www.fundaciovincle.com
Per aquells que el vulgueu en paper, ens podeu escriure a info @ fundaciovincle.cat (tot junt) o trucar-nos al 691 91 31 69 i fer-nos la petició corresponent, i ja us l’enviarem a casa per correu postal.